Adorno i Horkheimer, La industria cultural: Ilustración como engaño de masas

 

 

Theodor Adorno i Max Horkheimer van ser filòsofs i pensadors alemanys, membres de la Escola de Frankfurt, els quals van escriure de forma conjunta l´article “La industria cultural. Ilustración como engaño de masas”, publicat al llibre Dialectica de la Ilustración (Dialektik der Aufklärung), el 1947. Un article que és una crítica a la funció dels mitjans de comunicació de la época (post Segona Guerra Mundial) i a on els autors introdueixen el concepte d’“indústria cultural”, amb el que defineixen la progresiva valorització i mercantilització de la cultura i a on manifesten el seu desencantament respecte el marxisme i la societat il.lustrada.

D’aquesta manera, d’una banda els autors fan servir el terme d’ indústria cultural per construir una crítica (des d’una perspectiva marxista) a la producció en serie de cultura, és a dir, reproduint el model industrial , i entenent aquest model com una forma d’estendre i d'introduir els valors de la classe dominant a les classes populars. D’altra banda, Adorno i horkheimer  denuncien la manipulació de la conciència de les mases, i critiquen com a través d´una indústria de la cultura es fa cada cop més difícil qualsevol pensament crític.

Sostenen que la indústria cultural impedeix la formació d´individus autònoms e independents, capaços de jutjar conscientment.Afirmen que l´home es troba dins d´una societat que el manipula , segons els seus interessos, a través dels mitjans de comunicació i es plantejen l´impacte dels medis de comunicació en la societat:

“El cine y la radio no necesitan ya darse como arte. La verdad de que no son sino negocio les sirve de ideología que debe legitimar la porquería que producen deliberadamente. Se autodefinen como industrias, y las cifras publicadas de los sueldos de sus directores generales eliminan toda duda respecto a la necesidad social de sus productos “ [1]

“El consumidor no es soberano, como la industria cultural desearía hacer creer, no es su sujeto sino su objeto”. [2]
 

D’igual forma, sostenen que la indústria cultural es presenta com una modalitat moderna, adoptada pels medis de comunicació de mases, per a la producció de les seves obres. Comparen la indústria cultural amb la producció de la mercancia capitalista de la societat industrial (producció en serie, poca qualitat, enfocada a un públic masiu i poc exigent). Així doncs, critiquen la estandarització i afirmen que la indústria cultural generalitza tot, i que al produir els productes en masa, iguala tots els productes sense cap diferenciació, anulant també l´autonomía, la capacitat reflexiva i crítica dels receptors.

“La racionalidad técnica es hoy la racionalidad del dominio mismo. Es el carácter coactivo de la sociedad alienada de sí misma” [3]

 

Així doncs, Adorno I Horkheimer en el seu article critiquen les produccions culturals difundides pels medis massius de comunicació, considerant que l'art en la societat de masses és només una font de gratificació per a ser consumida,.

 

 

 

 

Referències

[1] [2] [3] ADORNO, T., HORKHEINER, M., Dialéctica de la Ilustración. “La industria cultural. Ilustración como engaño de masas”