La teoria
funcionalista de la comunicació neix a principis del segle XX de la mà de
Harold Lasswell, un dels pares de la comunicació de masses. Està estretament associada a la mass communication
research, la qual pretendria
analitzar els efectes socials, culturals i psicològics dels missatges
transmesos a través dels mitjans de comunicació massius.
“(…) el funcionalisme considera que
la societat és bàsicament un conjunt de parts – institucions, creences, valors,
costums, normes, etc.- interrrelacionades, cada una de les quals té una
finalitat concreta. Cap d’aquestes parts, tant pel que fa a la seva existència
com al seu funcionament, no es poden comprendre si les prenem de manera
separada del conjunt” [1]
Així, el funcionalisme tracta sobre el poder dels mitjans de comunicació sobre la
societat, afirmant que els mitjans de comunicació sempre tenen la intenció
d’obtenir un efecte sobre el receptor, intentant persuadir als
espectadors. Per tant, aquesta teoria es
centrarà en investigar la capacitat dels mitjans per relitzar les seves
funcions (conducta dels receptors, interessos de l’audiència, poder i efecte
dels mitjans).
“Els plantejament funcionalista
aplicat als estudis de la comunicació comporta analitzar si els mitjans de
comunicació de massa, entessos com un subsitema social, promouen la integració
del sistema social o si, contrariament, en fomenten la desintegració o
atomització.” [2]
[1][2] BUSQUET, J.,
MEDINA., A., SORT, J., La recerca
comunicativa. Principals escoles i tradicions. UOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada